26.2.07

Les altres campanyes contra productes catalans


Ja estem acostumats a que segons com bufa el mestral, o segons si a algú a la 'capital del estado' li agrada poc o gens alguna paraula provenint del Principat, ens llencin com aquell que no vol la cosa, una campanya contra els productes catalans. I es queden tan amples!!!

Això que per a nosaltres ja comença a ser normal, i que hi ha constància que al primer terç del segle XX ja es duia a terme com a mesura disuasoria, en qualsevol país mínimament, educat, evolucionat, democràtic, o busqueu vosaltres mateixos l'adjectiu que vulgueu, seria un escàndol d’envergadura colossal. Però llavors, i aquí? Aquí res home, aquí tot si val, i nosaltres empassant-nos-ho com si res.

Sembla que això va començar amb les famoses campanyes contra el mal dit 'cava' (la veritable paraula catalana per a aquest producte és 'xampany'), i posteriorment ha anat escampant-se a qualsevol producte que faci olor a català.

Però realment som tan innocents que no veiem que això té un abast molt més gran, i tot i que silenciós, de record immemorial? Veiem alguns exemples:

Intento recordar quant va ser la darrera vegada que vaig escoltar una cançó en català (que no fos d'en Serrat, que per cert, feia 18 anys que l'autor ‘bilingüe’ no editava en la seva llengua), en un programa de música a TV (canals estatals), i només tinc un sol record, i té mes de vint anys. Una cançó dels Sopa de Cabra. Proveu vosaltres també a fer memòria!

Intento recordar també el numero d'escriptors catalans que han tingut premis importants dins el món de la literatura. A veure si algú em refresca la memòria.

Tampoc ens és desconegut el control absolut que existeix a fi de que els esportistes catalans, no treguin emblemes nacionals en celebracions per la consecució de títols o medalles. Que li preguntin a en Gervasi Defeer, a en Dani Pedrosa, a l'Oleguer Preses, o a les seleccions de Hockey o Waterpolo per exemple, que formades en la seva totalitat per catalans, han estat 'accidentalment' captades per TV parlant en català, i en els següents partits, ja ho feien en castellà.

Potser caldria recordar també els personatges que tenien tots els números per guanyar el 'Príncep d'Astúries' quant aquest encara era mitjanament seriós, i misteriosament han acabat atorgats a persones o entitats d'altres bandes de l'estat amb mèrits més que dubtosos.

O més esgarrifós encara: Quants estats podeu enumerar que evitin com a mínim en dos casos, que els hi sigui atorgat a dos súbdits seus (catalans, aquest és el problema), el premi Nobel?

Creieu que és comparable les vegades que en TV o ràdios estatals parlen del turisme a Catalunya, a les que ho fan, de València, Andalusia o Múrcia?

Que podem dir del món empresarial. En èpoques franquistes, totes les empreses tenien l'obligació de tenir les seus a Madrid. Ara tot i que no és obligat, que podem dir de les pressions que reben moltes? A mes, si la direcció es la contraria com en el cas de la CMT, no dubteu que acabareu als tribunals?

No cal fer esment de les OPAs desfetes per l'aparell de l'estat. El cas més increïble és el darrer viscut entre Gas Natural i Endesa. Espanya és un estat que ha preferit vendre l'interruptor de la llum (Endesa) a Alemanya abans que fer-ho als catalans. Com si La Caixa fossin una colla d'Independentistes!!!

Podem parlar de carreteres, de l'AVE, de les altres vies de ferrocarrils. Podem parlar de les Fires, i dels ports, i dels aeroports. Podem parlar de les seleccions esportives. Podem parlar del cinema, dels actors, dels programes de TV, del tractament de la toponímia, de la pronunciació premeditada de cognoms i paraules originalment catalanes, podem parlar dels papers de Salamanca, del impediment d'utilitzar la llengua al Congrés,...

Podem parlar de tantes coses!

Podem preveure el que serà el proper escàndol a casa nostra. Tenim en aquests moments un aeroport del qui l'estat ha de decidir les concessions de les noves terminals. El tema és claríssim: Per una banda Star Alliance, conglomerat d'empreses aeronàutiques europees que pretenen convertir El Prat en un Hub de connexions aeronàutiques (vell somni), i per altre banda Iberia sota el nom de la nova birria-empresa anomenada ClickAir, que pretén convertir El Prat en una plataforma de vols barats, és a dir, en la T5 de l'aeroport de Barajas. Algú te dubtes del que passarà?

Bé, tot el que pugui dir és poc, i mentre tan, nosaltres callats i ells anar fent. Però permeteu-me que us llenci una pregunta:

Us imagineu per un moment, si un dia ens llevéssim amb la cama dreta i diguéssim ..... Anem a fer el mateix!

Desconeixem la potència dels nostres mercats en relació als espanyols (que li preguntin a Pascual). Ens cal més mala llet. Potser seria hora de plantejar-se si de veritat ens cal suportar el que suportem i perdre el que perdem. Potser ens cal treure aquesta mala llet que ens caracteritza de tan en tan.

Com ja deia en anteriors articles, ENS CAL DIR PROU!

Eric Barrat

17.2.07

I tan que ja n'hi ha prou!


(Opinió enviada des de l'Empordà)

"M'he quedat impactada en llegir aquestes línees ... Quina meravella veure per fí reflectides en unes línies tota la veritat en essència, de manera entenedora, clara i sintetitzada sobre la nostra situació, o millor dit, sobre la situació del nostre pobre país.

I per què pobre... ?

Perquè tota la sang... vessada pels nostres avantpassats, totes les lluites, penúries, desgràcies i morts que "ells" van tristement protagonitzar per la defensa de les nostres llibertats no han servit de res. Tenim la nostra estimada terra tacada per la sang de tots aquells que van creure en la seva llibertat i de què ha servit? Aquesta és la pregunta que ens caldria arribar a respondre, ja que fins ara, almenys no hem aconseguit reinstaurar ALLÒ que ha estat sempre i històricament parlant - LEGÍTIM -

I és clar que hem de fer alguna cosa, però el més important hauria de ser la unió o interacció entre totes aquestes parts que estem desunides però compartim els mateixos pensaments i inquietuds i que treballem pel mateix sota prismes diferents.

Crec que l'esforç ha de ser també en aquest sentit. S'haurien de tornar a juntar les peces que formen part d'un mateix trencaclòsques i que per les vicisituds que siguin, han quedat desunides i separades entre elles. Som desconeguts que ens hem de tornar a trobar per treballar de manera coordinada i efectiva. Només així es podrà aconseguir alguna cosa.

Cert que no es pot fer res contra un estat espanyol compost per una infraestructura organitzada ? Tampoc es podria fer res contra una "associació, grup polític, fundació o el que sigui" compost per tota classe de professionals i no professionals, de gent gran -que en guarda molta de sabiduria- i amb joves plens d'energia però tots amb un nexe en comú: compartint tots ells les mateixes i profundes arrels catalanes d'estima i respecte per la nostra història, les nostres institucions i la nostra cultura, honestos, justos i sobretot, amb un gran esperit:

AQUELL QUE HEM DEMOSTRAT TENIR SEMPRE ELS CATALANS !

Emma Sans

16.2.07

L’estat devastat


Aquestes darreres setmanes, estem veien perplexos la deriva que pren la política espanyola envers Catalunya, una deriva que no per coneguda, deixa de superar totes les previsions més negatives.

La catalana ha estat en els darrers segles una societat pessimista, falta d’energia, poc o gens convençuda de les seves possibilitats i totalment desconcertada i perduda. Tot i així, el miracle és un fet i a dia d’avui, ja segle XXI, podem dir que encara som aquí, i això, us ben asseguro que no és poc.

Tornant a la política d’aquest estat que ens porta de cap, i en contra del que pugui pensar aquesta societat desconcertada i de poca fe, podem dir que l’única veritat que constatem, és que aquest estat ha pres un camí de no retorn, el de la descomposició.

A la mort del dictador, ens vàrem trobar immersos en un nou món de democràcia, però el d’El Ferrol com tots sabeu, ho havia deixat tot ben lligat, o així ho havíem cregut sempre. Però no ens equivoquem, si fem un símil informàtic, direm que el virus ja estava en el sistema, tot i que el famós i malinterpretat 23F, va frenar l’avenç d’aquest virus sobiranista, o al menys temporalment.

A dia d’avui, la situació és de pel·lícula de terror de classe B. Es tanquen diaris, il·legalitzen partits polítics, es prohibeixen entitats juvenils, les sentencies judicials estan sota sospita, els partits polítics retallen tot tipus de llibertats, determinats mitjans de comunicació, afavoreixen l’odi…. Estarem d’acord en què el panorama és demolidor.

El rècord però, s’ha batut en aquestes darreres setmanes quan el Tribunal Constitucional, màxima entitat jurídica d’aquest estat, ha perdut ja de manera definitiva tota la credibilitat que li quedava. D’una manera descarada i sense cap mena de vergonya, han mostrat davant l’opinió pública, la politització que l’envolta, alhora que hem conegut dades del passat polític d’alguns dels personatges que el composen.

Podríem parlar també de l’Oleguer Presses, d’en Buenafuente, de l’estatut, de la frustrada OPA de Gas Natural a Endesa, i de la OPA a Autoestrade, i de l’AVE que no arriba, i de l’aeroport que no ens deixen desenvolupar, i de les infraestructures que no es construeixen, i de l’espoli fiscal, i de tantes i tantes coses…

Sigui com sigui, la societat ha perdut la confiança en els seus polítics i s’endevinen temps de canvis. Ara mes que mai, la societat catalana ha de saber interpretar la situació, i ara mes que mai, ha de saber que el futur està en les nostres mans. Diferents rotatius no poc importants dels EEUU i del Regne Unit, s’han fet ressò en els darrers mesos d’aquest fet, i no els hi ha tremolat la ploma en escriure que Catalunya serà un dels propers països en aconseguir la independència.

Ho veurà tothom menys nosaltres?

Som molts els que treballem per a reconquerir la llibertat perduda i restaurar un estat que mai hauríem d’haver perdut. Treballem des d’àmbits diferents, i de maneres també diferents, però amb una sola finalitat, la nació catalana i la seva llibertat.

Ara mes que mai, diguem prou, a un estat devastat. Torna Catalunya!

Eric Barrat

15.2.07

Diguem prou!


Un bon dia, durant una tertúlia en la que la història era el tema central, el meu bon amic i mestre en Jordi Bilbeny, em va dir una frase que m'ha colpit durant aquests darrers anys: "Érem una potència mundial de 1er ordre, i ara som una comunitat d'un país de segona fila".

Ara que comencem a retrobar-nos amb la nostra història tant temps furtada i que comencem a saber qui som i d'on venim, i que comencem a conèixer tot el que aquest país ha aportat a la humanitat, i també tot el que ha patit, siguem valents i orgullosos diguem-ho ben alt i clar, i mai, mai mes tornem a trair a aquells que ho van donar tot per aquesta nació.

Sóc català i n'estic orgullós. I això vol dir que sóc fill d'aquells que van creuar els mars per primer cop. Sóc fill d'aquells que varen escriure les mes belles obres, d'aquells que varen descobrir i estimar l'art. Sóc fill d'aquells que varen aportar al món, drets, democràcia parlamentaria, ordre marítim, nous descobriments i avenços científics impensables, i d’aquells que mai es varen deixar trepitjar. Sóc català, per tot això i per molt més.

I com a català que sóc, no accepto la submissió a la que ens postra aquest estat que ens ocupa. No accepto el tractament que rebem. No accepto la falta de respecte que patim, l’espoli continuat i la repressió dia si i dia també. No accepto ser la puta del burdel.

Em estat grans i lliures, i cal tornar-ho a ser. Em perdut l’orgull?, em perdut la valentia?, tenim sang a les venes?, no sabem el significat d’ésser català?

Doncs, fem que aquells que en el passat ens varen fer grans, n’estiguin orgullosos. Fem que tornin a veure’ns com a un poble imbatible. Fem que la falç segui totes les miserables cadenes que ens lliguem i fem que els quatre pals, enlluernin a tothom que miri amunt.

Tenim un deure amb la història. Aixequem-nos i diguem PROU !

Catalunya ha tornat !

Eric Barrat