L'amor pot fer miracles

Tenim Catalunya mal ferida des de fa temps.... espoliada, arrasada, i amb diversos intents d'aniquilació com a poble, sent els objectius, nosaltres les persones i minant a través d'aquest objectiu el nostre sentiment.

Sentiment noble, pur i d'estima absoluta per un país del qual la força emergent brolla d'una font que mai ha deixat de rajar. Aquests que l'han atacat, tot i els continus i diversos intents no han trobat encara - a hores d'avui- la manera de destruir-lo. I algú pot pensar... ¿ No esteu exagerant... ? - En absolut - li respondria jo. I si no , per quin motiu mai hem pogut conviure en perfecta simbiosi ? El fet, per si sol - que això no hagi estat- , ja indica i demostra ( amb molts segles de continues evidències - només cal donar un cop d'ull retrospectiu- que des de SEMPRE ha existit una profunda rivalitat entre ells i nosaltres).

S'han utilitzat tots els mitjans possibles : l'apropiació de les joies de la seva corona i l'intent d'aniquilació de la seva llengua, la seva identitat i la seva literatura però sobretot d'un " mercadeig al millor pagador " dels nostres drets civils, jurídics i morals, tots ells venuts en un moment o altre per aquells que van preferir abandonar el camí de la justícia i la honestedat a canvi de diners i favors. No sona encara aquesta cançoneta en el nostre present actual ?

És clar que si.... i vendre’ns a canvi de què ? D'una millora per tothom ?

Tenim Catalunya mal ferida però entre tots els qui l'han estimat - i l'estimem encara - van tancant-se les seves ferides... i emergeix lentament, molt pausadament d'entre les seves turbulentes aigües. Algunes parts les té destruïdes, d'altres enmig de la batalla havien quedat desunides, oblidades, confuses i obscures a l'espera de ser rescatades i de nou, unides.

Catalunya, Cathalunya, Catalutla.... no em canso mai de repetir aquest nom ! - El més bell nom del planeta - pel sentiment més noble, elevat i suprem cap a la nostra terra!

Emma Sans