16.2.07

L’estat devastat


Aquestes darreres setmanes, estem veien perplexos la deriva que pren la política espanyola envers Catalunya, una deriva que no per coneguda, deixa de superar totes les previsions més negatives.

La catalana ha estat en els darrers segles una societat pessimista, falta d’energia, poc o gens convençuda de les seves possibilitats i totalment desconcertada i perduda. Tot i així, el miracle és un fet i a dia d’avui, ja segle XXI, podem dir que encara som aquí, i això, us ben asseguro que no és poc.

Tornant a la política d’aquest estat que ens porta de cap, i en contra del que pugui pensar aquesta societat desconcertada i de poca fe, podem dir que l’única veritat que constatem, és que aquest estat ha pres un camí de no retorn, el de la descomposició.

A la mort del dictador, ens vàrem trobar immersos en un nou món de democràcia, però el d’El Ferrol com tots sabeu, ho havia deixat tot ben lligat, o així ho havíem cregut sempre. Però no ens equivoquem, si fem un símil informàtic, direm que el virus ja estava en el sistema, tot i que el famós i malinterpretat 23F, va frenar l’avenç d’aquest virus sobiranista, o al menys temporalment.

A dia d’avui, la situació és de pel·lícula de terror de classe B. Es tanquen diaris, il·legalitzen partits polítics, es prohibeixen entitats juvenils, les sentencies judicials estan sota sospita, els partits polítics retallen tot tipus de llibertats, determinats mitjans de comunicació, afavoreixen l’odi…. Estarem d’acord en què el panorama és demolidor.

El rècord però, s’ha batut en aquestes darreres setmanes quan el Tribunal Constitucional, màxima entitat jurídica d’aquest estat, ha perdut ja de manera definitiva tota la credibilitat que li quedava. D’una manera descarada i sense cap mena de vergonya, han mostrat davant l’opinió pública, la politització que l’envolta, alhora que hem conegut dades del passat polític d’alguns dels personatges que el composen.

Podríem parlar també de l’Oleguer Presses, d’en Buenafuente, de l’estatut, de la frustrada OPA de Gas Natural a Endesa, i de la OPA a Autoestrade, i de l’AVE que no arriba, i de l’aeroport que no ens deixen desenvolupar, i de les infraestructures que no es construeixen, i de l’espoli fiscal, i de tantes i tantes coses…

Sigui com sigui, la societat ha perdut la confiança en els seus polítics i s’endevinen temps de canvis. Ara mes que mai, la societat catalana ha de saber interpretar la situació, i ara mes que mai, ha de saber que el futur està en les nostres mans. Diferents rotatius no poc importants dels EEUU i del Regne Unit, s’han fet ressò en els darrers mesos d’aquest fet, i no els hi ha tremolat la ploma en escriure que Catalunya serà un dels propers països en aconseguir la independència.

Ho veurà tothom menys nosaltres?

Som molts els que treballem per a reconquerir la llibertat perduda i restaurar un estat que mai hauríem d’haver perdut. Treballem des d’àmbits diferents, i de maneres també diferents, però amb una sola finalitat, la nació catalana i la seva llibertat.

Ara mes que mai, diguem prou, a un estat devastat. Torna Catalunya!

Eric Barrat